La Gran Òpera Romàntica por excel·lència.

​

Després de les òperes Rigoletto (1851) i Il Trovatore (1853), Verdi va tancar amb La Traviata (1853) l'anomenada "trilogia popular"; en elles va plantejar per primera vegada problemes ètics i morals, als quals la societat de l'època no estava acostumada, i va començar a dibuixar amb gran detall la psicologia dels personatges a través de la música.

La Traviata es basa en La Dama de les Camèlies, d’Alejandro Dumas, i suposa una òpera fonamental del romanticisme. Les passions, el desamor, i el dubte es conjuguen amb les floritures instrumentals i vocals, convertint l'obra en una de les més populars de la lírica. Traduïda en nombrosos idiomes, s'ha representat en els escenaris més prestigiosos de tot el món.

Es va estrenar el 6 de març del 1853 en La Fenice de Venècia, on va resultar ser un fracàs, un fet ja esperat pel compositor, el qual dubtava sobre l'elenc escollit per la direcció del teatre. Un any després l'òpera es va poder veure en una altra sala de la ciutat, San Benedetto, on va arribar el verdader triomf d'aquesta òpera emblemàtica.